![]() |
![]() |
2008 Museu de Ciències Naturals de Barcelona |
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 License |
Els exemplars tipus de les col·leccions malacològiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museu Valencià d'Història Natural
|
|
Martínez–Ortí, A. & Uribe, F., 2008. Els exemplars tipus de les col·leccions malacològiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museu Valencià d'Història Natural. Arxius de Miscel·lània Zoològica, vol. 6. Alberto Martínez–Ortí, Museu
Valencià d'Història Natural i Departament de Zoologia, Facultat de Ciències
Biològiques, Universitat de València, València, Espanya. E–mail: alberto.martinez@uv.es |
|
|
Índex Pròleg
Amb gran plaer accepto la invitació d'escriure unes paraules d'introducció a aquest catàleg d'espècimens tipus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museu Valencià d'Història Natural. Aquests espècimens són els tresors més valuosos dels museus d'història natural. Els tipus són el complement indispensable al sistema desenvolupat per Linné i constitueixen la base del sistema de nomenclatura zoològica. Sense un ferm fonament com el proporcionat pels tipus, els noms de les nostres espècies quedarien flotant i la comunicació científica internacional entre biòlegs seria molt més difícil. Per a la nomenclatura zoològica el llatí, o un derivat seu –no sempre admirable des del punt de vista lingüístic–, és encara el llenguatge de la ciència. Els dos museus han d'estar orgullosos de publicar aquest catàleg perquè
malgrat la importància d'aquestes dades, moltes col·leccions
institucionals equiparables no disposen de catàlegs de tipus. Una vegada
més, concloc que la malacologia està florint a Espanya. Una obra com
aquesta no hagués estat possible fa unes dècades, simplement perquè
ningú no semblava interessat a fer–la. Això ha canviat completament i
d'una manera molt positiva. Felicito Alberto Martínez–Ortí i Francesc
Uribe i desitjo que aquesta revisió sigui consultada per molts
malacòlegs per contribuir a una millor comprensió del meravellós món
dels mol·luscs.
Quan la feina històrica i recent de tants investigadors s’ha traduït en la confiança de dipositar espècimens tipus en aquests centres no es pot defugir l’obligació, ni tampoc l’interès, de publicar de la manera més pràctica possible la informació referida als "tipus". Des de temps enrere hem invertit una part important de la nostra dedicació professional a localitzar a les col·leccions dels nostres museus els possibles espècimens tipus i a confrontar-los amb les publicacions descriptives corresponents (Martínez–Ortí & Robles, 1996; Martínez–Ortí, 1999; Martínez–Ortí, 2001; Martínez–Ortí et al., 2004). La possibilitat de publicar conjuntament el catàleg de tipus de les dues institucions, Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Museu Valencià d’Història Natural, ha servit d’impuls final perquè les iniciatives dels dos museus cristal·litzessin. Coneixem poques experiències de catàlegs conjunts com el present, en el qual dos museus s’han posat d’acord sobre com presentar en una mateixa obra la documentació útil per a una millor consulta dels exemplars tipus de les dues institucions per part de la comunitat científica. A la vista de la bona sintonia experimentada entre els responsables de col·leccions en el curs de l’elaboració d’aquest catàleg, creiem que el simple sentit comú, posat en comú, permet crear oportunitats per agregar informació en benefici dels consultors. Hi ha una tendència cada cop més establerta en les esferes de comunicació contemporànies que impulsa a concentrar fonts d’informació, en contra de la dispersió fruit d’egoismes personals o institucionals. L’aliança entre dos museus per publicar un catàleg conjunt de col·leccions, en aquest cas d’espècimens tipus, n’és un modest però decidit exemple. Es tracta d’un valor afegit a la simple exposició de detalls pròpia d’un catàleg de tipus. Una breu ressenya històrica de les col·leccions de mol·luscs de cadascun dels dos museus enllaça directament amb els textos destinats a documentar els tipus. El projecte de publicació del catàleg de tipus també ha servit per mobilitzar l’interès d’investigadors d’altres àmbits aliens en principi a la malacologia. Així doncs, ens congratulem que ja estigui a punt de publicar-se un estudi sobre la història de la malacologia catalana fins a la fi del segle XIX (Gómez–Alba, en premsa). El pragmatisme que ha inspirat aquest catàleg es tradueix en la seva estructura formal. Per a cada espècie o subespècie representada als nostres museus en forma d’espècimens tipus, el consultor trobarà la informació següent: – Jerarquia taxonòmica fins al nivell de família. Les referències generals que s’han considerat per indicar la taxonomia major són bàsicament el Projecte Fauna Europaea (<http://www.faunaeur.org/>) i l’obra compilada per K. C. Vaught A Classification of the ‘Living’ Mollusca, publicada per American Malacologists, Inc. l’any 1989. – Nom científic original, autor i any de publicació. – Referència bibliogràfica completa de la publicació, on es descriu el nou tàxon. Així mateix, quan cal i és possible, s’indiquen la pàgina i les làmines o figures que es refereixen al tàxon descrit. Aquesta informació resulta més convenient quan la descripció està immersa en un text més ampli. – Transcripció de la localitat tipus original, tal com apareix en el document anterior, amb comentaris pertinents per actualitzar o complementar la toponímia i indicar la categoria administrativa de municipis, comarques i províncies a fi de facilitar la ubicació en mapes. – Material tipus custodiat als dos museus, amb indicació del rang tipològic, el número de registre, la procedència geogràfica quan cal indicar–la, el nombre i la condició dels espècimens i, finalment, la col·lecció si els espècimens formaven part d’alguna abans d’ingressar al museu. Els acrònims emprats són MZB per a les col·leccions de Zoologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i MVHN per al Museu Valencià d’Història Natural. – Material tipus existent en altres centres. – Estatus taxonòmic actual. – Referència bibliogràfica completa de les publicacions on es revisa el tàxon. Així mateix, quan cal, s’indica la pàgina on es refereix la revisió del tàxon descrit. Quan l’actualització es planteja per primera vegada en el present catàleg s’indiquen els arguments considerats. – Observacions sobre actes nomenclaturals i altres àmbits d’interès per al consultor.
És intenció expressa que per a cada tàxon tractat es compongui una pàgina sencera amb tota la informació necessària explícita i visible, sense codis que remetin a taules o llistes externes. L’ordenació estrictament alfabètica dels noms de tàxons originals obeeix al desig de facilitar–ne al màxim la localització en el text. Del present catàleg, que es publica en format
electrònic, se n’han facilitat còpies exactes (de conformitat amb el
Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, article 8.6) a les
biblioteques dels centres i institucions següents: – Naturalis, Nationaal Natuurhistorisch Museum, Leiden – Real Sociedad Española de Historia Natural, Madrid – Universitat Autònoma de Barcelona – Universitat de Barcelona – Universitat de València També se n’ha enviat una còpia al Zoological Record, publicat per BIOSIS UK (segons indica la recomanació 8A del CINZ). Gómez–Alba, J., en premsa. Historia de la malacologia catalana (siglos XVIII–XIX). Monografies del Museu de Ciències Naturals. Martínez–Ortí, A. & Robles, F., 1996. Sobre los ejemplares tipo de algunos gasterópodos terrestres valencianos. Libro de resúmenes: 76–77 (D. Moreno, Ed.). XI Congreso Nacional de Malacología. Martínez–Ortí, A., 1999. Moluscos terrestres testáceos de la Comunidad Valenciana. Tesi doctoral, Universitat de València. 743 pp. + 31 làm. Martínez–Ortí, A., 2001. The mollusc type specimen’s preliminary study of the Museu Valencià d’Història Natural (Valencia, Spain): 209 (L. von Salvini–Plawen, J. Voltzow, H. Sattmann & G. Steiner, Eds.). World Congress of Malacology, Viena. Martínez–Ortí, A., Uribe, F. & Nebot, J., 2004. Preliminary study of the type specimens of the malacological collections deposited in the Museu de Zoologia de Barcelona (Spain). In: Molluscan Megadiversity: Sea, land and freshwater: 96–97. World Congress of Malacology, Perth, Western Australia. Museu de Ciències Naturals de Barcelona L’any 1881 es va obrir al públic a Barcelona l’anomenat Museu Martorell. La donació feta a l’Ajuntament de la ciutat per part dels germans Francesc i Manuel Martorell i Peña incloïa un ampli contingent de col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu. Entre els fons aportats destaca la col·lecció malacològica reunida per Francesc Martorell i Peña, amb una àmplia varietat de tàxons d’origen geogràfic molt divers. Des de llavors, noves donacions i recol·leccions han permès constituir un fons de mostres de mol·luscs que actualment excedeix els 100.000 registres. Hi ha noms importants de la malacologia associats al museu. Per la seva significació institucional destaca Artur Bofill i Poch (1846–1929) el paper del qual com a director i investigador ha deixat una profunda empremta al museu. Juntament amb Bofill, un altre gran investigador en biologia de mol·luscs va dedicar un període de la seva activa vida professional al museu. Es tracta de Fritz Haas (1886–1969), especialista en mol·luscs del Museu Senckenberg de Frankfurt. Atrapat casualment als Pirineus per les circumstàncies de la Primera Guerra Mundial, Fritz Haas va establir relacions fructíferes amb el museu de Barcelona i, juntament amb Bofill i Poch, és considerat fundador de l’escola catalana de malacologia. Fruit de la col·laboració entre els dos estudiosos és l’obra de Haas (1929) Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña, publicada pel mateix museu. Tot i que en aquest centre es conserva la col·lecció d’Artur Bofill i Poch, en canvi es custodien molt poques mostres de Haas. En la voluminosa sèrie d’estudis dedicats a les valls
pirinenques va col·laborar amb Bofill i Haas un tercer espasa de la
malacologia a Catalunya, Joan Baptista d’Aguilar–Amat (1882–1936),
mastozoòleg i malacòleg, conservador i també director del museu. La
recol·lecció de mol·luscs feta per Aguilar–Amat es conserva al museu per
testimoniar el seu valor com a naturalista de camp i de la seva perícia
al laboratori. Una part molt rellevant dels exemplars tipus que es
descriuen a continuació i que formen part del fons del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona són evidències del treball taxonòmic de Bofill i
d’Aguilar–Amat. Posteriorment, malacòlegs de la talla de Carlos Altimira (1918–1983) o Miquel Bech (1919–2006) han contribuït a l’estudi de la malacofauna catalana i la seva vinculació al museu ha estat altament beneficiosa per al coneixement científic de les col·leccions del centre. Un punt i a part mereix Lluís Gasull (1918–1982), la copiosa obra científica del qual sobre els mol·luscs de les Balears i la Comunitat Valenciana es va materialitzar en una abundant i molt ben documentada col·lecció, així com en una completa biblioteca malacològica que només podria estar a l’abast de persones tan entusiastes i tan cultes com Lluís Gasull. El patrimoni complet del malacòleg Gasull, la col·lecció i la biblioteca, es conserva al museu. Bofill, Aguilar–Amat i Gasull componen el nucli principal d’autors de descripció de nous tàxons, dels quals el museu disposa d’exemplars tipus com a conseqüència de la cessió de les seves col·leccions al centre. En temps més recents, Edmund Gittenberger va estudiar part de la col·lecció del museu que va donar com a resultat algunes publicacions (1973) el valor taxonòmic de les quals en la descripció o revisió de tàxons queda ressaltat en el present catàleg. Ja actualment, Alberto Martínez–Ortí (des de 1995) ha anat publicant una sèrie d’articles de revisió taxonòmica basats sovint en exemplars de la col·lecció del museu. Museu Valencià d'Història Natural El Museu Valencià d’Història Natural va obrir les portes al públic al mes de desembre de l’any 1984 i originàriament va rebre el nom de Museu del Medi Ambient. L’edifici i el manteniment van anar a càrrec de les institucions locals valencianes, tant de l’Ajuntament de la ciutat de València com de la Diputació Provincial de València. Avui dia el Govern valencià, a través de diferents departaments de la Generalitat Valenciana, també participa en el seu funcionament. Des dels inicis, el Museu Valencià d’Història Natural va reunir dues importants col·leccions de naturalistes valencians que van constituir el gros dels seus fons. D’una banda, la col·lecció malacològica Siro de Fez i, de l’altra, la col·lecció entomològica Torres Sala. La col·lecció malacològica Siro de Fez és fruit de diverses dècades de minuciós treball i recopilació de nombroses mostres de mol·luscs d’arreu del món, tant d’espècies aquàtiques, marines i d’aigua dolça, com de terrestres. Siro de Fez mantenia una estreta relació amb malacòlegs de tots els continents, la qual cosa li va permetre reunir una vasta col·lecció de més de 80.000 exemplars pertanyents a unes 3.500 espècies de tota la varietat de classes que constitueixen el fílum dels mol·luscs. Després de la mort de Siro de Fez, el 1967, la seva vídua Rosa Pujol i els seus fills van mostrar el propòsit de donar la col·lecció al Patronat Valencià de Ciències Naturals, avui Patronat Valencià de Zoologia Ignacio Docavo. Com a llegat científic, Siro de Fez ens va deixar una obra pionera en el seu temps, dedicada als mol·luscs ascoglossos i nudibranquis, una obra de més de 325 pàgines bellament il·lustrada on descriu tres nous tàxons per a la ciència, publicada el 1974 després del seu traspàs. A més a més, la seva producció científica va contribuir al coneixement de la malacologia de mol·luscs terrestres de diverses regions espanyoles d'on va descriure tres tàxons més. Després de la mort, el 1974, de Juan de Torres Sala, i per voluntat testamentària, la seva important col·lecció d’insectes va ser atorgada a la ciutat de València, i es va crear la Fundació Entomològica Torres Sala que té cura del seu manteniment. Aquesta rica col·lecció entomològica està constituïda per més de 75.000 exemplars d’unes 6.500 espècies de totes les parts del món. El meticulós i laboriós treball de Torres Sala li va permetre obtenir aquesta important col·lecció, que no sols disposa d’espècies exòtiques sinó especialment d’una àmplia representació de coleòpters de la Comunitat Valenciana, part dels quals van ser llegats per un altre prestigiós entomòleg valencià, Emilio Moroder. Per fortuna, i abans de morir, Juan de Torres Sala va poder, gràcies a les institucions valencianes, donar a conèixer el seu llegat amb la publicació del seu Catálogo de coleópteros y lepidópteros de todo el mundo, que comprèn dos volums amb més de 450 pàgines. Aquest prestigiós patrimoni d'història natural, procedent majoritàriament de la Comunitat Valenciana, va poder arribar als nostres dies gràcies a l’interès i la perseverança de la Fundació Entomològica Torres Sala i del Patronat Valencià de Ciències Naturals dirigits pel professor Ignacio Docavo Alberti. Sota la seva direcció i gestió neix el Museu Valencià d’Història Natural a fi de promoure la recerca, la conservació i l’educació en tots els camps vinculats a la història natural i el medi ambient, amb especial interès per l’àmbit de la Comunitat Valenciana. En una època de dificultats econòmiques, seguida per una altra de canvis, es va poder gestar, entre els anys setanta i el començament dels vuitanta, la restauració i ubicació d’aquests valuosos fons a l’actual edifici del Museu Valencià d‘Història Natural, al passeig de la Petxina de la ciutat de València. Després de la inauguració, el 1984, el públic pot visitar sense interrupció aquests importants llegats naturalistes. Més recentment, en la dècada dels noranta, les col·leccions malacològiques d’Alberto Martínez–Ortí i de Vicent Borredá, la d’anèl·lids d’Antonio Pérez Onteniente, la de diplurs d’Alberto Sendra, les donacions fetes per aficionats a les ciències naturals valencians i col·laboradors del museu, així com els projectes de recerca en què treballa l’equip de recerca del centre, han permès augmentar el nombre d’exemplars i espècies dels diferents grups zoològics d’invertebrats no artròpodes i incrementar considerablement els fons museístics. A Abida cadica brauniopsis
Altimira, 1963
B Barcania (Barcania) chaligi
Brandt, 1956
C Carinigera (¿Bathyclista) schuetti
Brandt, 1962
D Deroceras roblesi
Borredà, 2003
G Gigantomilax (Vitrinoides) benjaminus
Borredá & Martínez-Ortí, 2008
H Hatumia
pseudogasulli Arrébola,
Prieto, Puente & Ruiz, 2006
I Iberellus minoricensis palumbariae
Aguilar-Amat, 1933
M Moitessieria olleri Altimira, 1960
N
O Oestophora (Suboestophora) jeresae
Ortiz de Zárate, 1962
P Paramastus edentatus zilchi
Brandt, 1958
S
"Sardopaladilhia" buccina
Rolán & Martínez-Ortí, 2003
T Trochoidea
(Xerocrassa) forcati Brandt, 1959
V Valvata fezi
Altimira, 1960
X Xerocrassa edmundi
Martínez-Ortí, 2006
Z Zilchiella grandiportus
Weyrauch, 1957
Al Dr. Edmund Gittenberger i Wim J. M. Maassen del Nationaal Natuurhistorish Museum–Naturalis de Leiden (Holanda), Dr. Oscar Soriano del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, Dr. Serge Gofas de la Universidad de Málaga, Dr. José Templado del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, Dr. Benjamín Gómez de la Universidad del País Vasco i Dr. Gonzalo Giribet de la Harvard University (EUA), per la seva col·laboració proporcionant-nos informació rellevant sobre algunes de les mostres tractades en aquest catàleg. Com també al Dr. Ignacio Docavo i al Dr. Alberto Sendra per la seva col·laboració en la redacció de les dades històriques del Museu Valencià d’Història Natural. El Dr. Xavier Terrado ha col·laborat amb eficàcia en alguns aclariments toponímics particularment complexos. Per últim un agraïment pòstum: l’amic Miguel Villena, autor junt a José Templado, Laura Baratech i Mª Teresa Aparicio, del magnífic catàleg de tipus de mol·luscs del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid ha mort recentment. No hi ha dubte que aquest catàleg elaborat pels nostres col·legues ha estat el principal incentiu per encomanar-nos el propòsit de seguir la pista oberta. A aguilari, Helix
B barceensis, Barcania (Barcania) kaltenbachi
C cacuminata, Gulella
D dertosensis, Pupa
E ebria, Suboestophora
F ferreri, Helicella frater
G gambettae, Barcania (Barcania) klaptoczi
I ilerdensis, Pupa
J jahamensis, Trochoidea (Xeroptyca) serrulata
K kaltenbachi, Barcania (Barcania)
L lagari, Pseudamnicola
M malaboensis, Ptychotrema (Ennea)
N najerensis, Helicella (Candidula)
O olleri, Moitessieria
P pabsti, Barcania (Torbana)
R ripacurcica, Helix
S saltus, Pupa
T tarraconensis, Oestophora lusitanica
V
Z zapateri, Helix © 2008 Museu de Ciències Naturals de
Barcelona |