Annex 1. Breu descripció dels productes utilitzats per a conservar els insectes al Museu de Zoologia de Barcelona en el període 1939-1989 i la seva composició.
Annex 1. Brief description of the products used to preserve insects at the Museum of Zoology of Barcelona in the period 1939-1989 and their composition.
Goma aràbiga
Es tracta d’un polisacàrid d’origen natural que prové de les exsudacions d’arbres africans, principalment de la lleguminosa Acacia nilotica (L.) Delile, però també d’altres espècies subsaharianes. L’arbre segrega aquesta goma per defensar-se de ferides externes. Una vegada seca, es recull de manera manual. Conté quantitats variables de D-galactosa, L-arabinosa, L-ramnosa i alguns àcids derivats, com ara l’àcid D-glucurònic o el 4-O-metil-D-àcid glucurònic.
Es fa servir en la indústria agroalimentaria com a additiu, el denominat E-414. Sense límits definits, ja que no té toxicitat coneguda.
Creosota
La creosota és una substància provinent de la destil·lació de quitrans generats, principalment, en la combustió de carbons grassos. Es tracta d’un subproducte de la conversió de l’hulla en coc per escalfament en forns. El coc s’empra en la producció industrial de l’acer. Aquest procés d’escalfament produeix vapors que, degudament condensats, formen quitrans, els quals, destil·lats de manera fraccionada, proporcionen, entre d’altres, l’anomenada creosota. Aquesta substància inclou oli d’antracè, oli de naftalina, oli fenolat i altres substàncies orgàniques similars, i en proporcions variables.
L’ús més conegut és en els tractaments de protecció de la fusta. Per exemple, els clàssics pals de telèfon o les travesses ferroviàries són troncs introduïts en autoclaus que s’impregnen de creosota, la qual els protegeix durant períodes llargs de temps dels atacs d’insectes i de fongs.
És tòxica i cancerígena.
Èter acètic
És amb aquest nom que els entomòlegs coneixen l’etanoat d’etil, tot i que rep també els noms d’acetat d’etil, èster etílic de l’àcid acètic, etc.
És un líquid incolor i volàtil, d’olor dolça característica. Es tracta d’un compost orgànic amb la fórmula CH₃COOCH₂CH₃. És molt inflamable, però amb una toxicitat moderada.
Essència de mirbana
Amb aquest nom es coneix el nitrobenzè, amb la fórmula C6H5NO2. És un líquid oliós de color ambarí i amb una olor ametllada. En l’àmbit industrial, l’ús més important és en la síntesi d’anilines i en la fabricació d’escumes de poliuretà. També és un insecticida potent que protegeix les col·leccions de l’atac de tota mena d’insectes, com ara Anthrenus. És tòxica i cancerígena.
Timol
El timol, o 2-isopropil-5-metilfenol, és un monoterpè que es troba principalment en la farigola (Thymus vulgaris L.), també coneguda com a timó a les terres de Ponent. És present també en altres plantes, com ara l’orenga (Origanum vulgare L.). A partir dels seus olis essencials es cristal·litza. És un producte amb reconegudes propietats com a antibacterià i antimicòtic.
Cianur de potassi
Els lepidopteròlegs van utilitzar aquesta substància com a mètode per a causar la mort als insectes. Es dipositaven uns trossos de matèria activa, cianur de potassi, dins un flascó, es cobrien amb pols de guix i s’hi afegia aigua. Els vapors d’àcid cianhídric que es desprenien adormien els lepidòpters en qüestió de segons, cosa que evitava que es deterioressin batent les ales per escapar-se. Tenia l’inconvenient que els donava certa rigidesa. Calia esperar a remollir-los per a poder-los preparar.
La seva fórmula és KCN, és un sòlid cristal·lí incolor i soluble en aigua. Té una gran toxicitat, cosa que el fa molt perillós per a l’entomòleg i el medi ambient, i és per això que s’ha anat deixant de fer servir.
Sulfat de nicotina
S’utilitza amb la família Zygaenidae, atès que són immunes al cianur (Fernández-Rubio, 2004). Aquests lepidòpters, amb una coloració característica aposemàtica, sintetitzen cianur en forma de cianoglucòsids a partir de la lisina i la isoleucina. Per aquest motiu, els entomòlegs veien que, a diferència d’altres lepidòpters, aquests exemplars es movien pel flascó de captura amb cianur i es feien malbé les ales intentant escapar-se.
La solució més comuna era emprar sulfat de nicotina (sulfat de 3-(metil-2-pirrolidinil)piridina / sulfat de B-piridil-a-N-metilpirrolidina), que és una substància molt tòxica, i es fa servir com a insecticida d’ampli espectre. La seva fórmula és C20H26N4.O4S
Durant dècades es van emprar els insecticides amb la nicotina com a matèria activa. La nicotina és un alcaloide present en algunes plantes solanàcies, i molt especialment en la planta del tabac (Nicotiana tabacum L.). L’aparició d’insecticides de síntesi, més econòmics, i suposadament menys perillosos per als mamífers, va fer que els que tenien la nicotina com a matèria activa es deixessin de fer servir. Actualment, estan prohibits en molts països.
Vapona
Tal com s’ha dit més amunt, tant la creosota com l’essència de mirbana són agents cancerígens i, per aquest motiu, es van eliminar de manera progressiva de les col·leccions dels museus fa uns quaranta anys. Inicialment, es va fer servir com a substitut més comú la coneguda comercialment com a Vapona, formulada a base de la matèria activa Diclorvos (2,2 diclorvinil dimetil fosfat). Es tracta d’un producte de síntesi orgànica que, al cap de poc temps, va ser també marcat per l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) com a cancerigen.
Acetona
L’acetona, o propanona, és un compost orgànic amb la fórmula C3H6O. És la cetona més simple, incolora, inflamable, que s’evapora fàcilment i amb una olor penetrant característica.
En general, s’obté a partir del petroli, a partir d’una substància anomenada cumè, que és l’isopropilbenzè. S’usa com a dissolvent d’altres substàncies químiques, sobretot greixos i ceres.
Per això, es recomana quan cal extreure el greix del cos d’insectes en què aquest s’ha liquat i ha envaït tots els teixits.
No es considera cancerígena, però provoca irritació i danys a la pell.
Boles de naftalina
Sota aquesta denominació genèrica s’han comercialitzat diversos productes amb matèries actives lleugerament diferents. S’han fet servir tradicionalment per a protegir la roba domèstica de les arnes, larves de lepidòpter que s’alimenten de teixits naturals emmagatzemats en armaris, especialment la llana. Un exemple són les larves de Tineola bisselliella (Hummel, 1823), un tinèid força comú. També s’han utilitzat per a prevenir els atacs de peixets de plata sobre el paper i la floridura provocada per fongs.
La matèria activa de les boles solia ser el naftalè, dos anells benzènics fusionats, amb la fórmula C10H8. Més modernament, es fa servir el paradicloro-benzè, també denominat 1,4-diclorobenzè, amb la fórmula C6H4Cl2. Ambdós productes se sublimaven i el gas resultant era el que tenia toxicitat per als insectes atacants.
Al Museu no era emprat en l’època de referència, en part, per la poca eficàcia i per la ràpida sublimació. El sistema de col·locació en caixes implicava haver d’escalfar una agulla de cap en un Bunsen o similar, i amb l’agulla calenta es travessava la bola.
Tot i això, s’esmenta perquè es feia servir en col·leccions privades que havien acabat arribant al Museu. Encara avui dia s’empra en una de les col·leccions privades més importants, la de la família Vilarrúbia, de Torrellebreta, Malla (Osona), que, entre lepidòpters, himenòpters i coleòpters, aplega més de vuitanta mil exemplars.
Fenol
El fenol és un compost orgànic aromàtic la fórmula molecular del qual és C6H5OH. La seva molècula està formada per un anell de benzè en què un hidroxil ocupa el lloc d’un hidrogen.
El fenol té tres usos principals: com a desinfectant, com a reactiu en anàlisis químiques i en la producció de resines artificials.
Tal com en l’acetona, el mètode de producció parteix de l’isopropilbenzè.
Tal com s’ha indicat, és un desinfectant potent, però ha anat caient en desús en favor d’altres productes.